Culpabilitat

Avui hi ha lluna plena, la Mercè està en el seu escriptori, està escrivint una nota. Quan acaba, la deixa sobre la taula junt al bolígraf que ha utilitzat per escriure-la. Es fica dins del llit, a la tauleta de nit una capsa de pastilles.

Al dia següent, la seva mare al veure que la seva filla no es desperta per anar a treballar, puja les escales fins a l’habitació per despertar-la.

-       Mercè! Desperta. Faràs tard a l’institut.

La mare obre les cortines per deixar passar millor la llum, la finestra està oberta. La tanca.

-       Mercè!

No es desperta, ni es despertarà. Al cap d’unes hores la casa està plena de policies, entre aquests es troba la inspectora Claudia Roig, amb uns guants i unes pinces recull la nota escrita sobre la taula, la diposita en una bossa de plàstic. El jutge ordena l’aixecament del cadàver.

La Mercè va entrar ahir a casa a les 19:30, avui surt per sempre, són les 10:30. Al carrer molta gent mirant, entre ells un grup de nois de l’institut, parlen entre ells. La pluja comença a caure i no pararà de ploure en tot el dia.

La Clàudia es troba al seu despatx està revisant totes les mostres recollides, la nota, el bolígraf, la capsa de pastilles. En aquells moments rep un correu del forense amb l’informe de l’autòpsia. La causa de la mort és clara, va ingerir una gran quantitat de pastilles, per tant es pot dir que va ser un suïcidi. Però segons l’informe s’observen diverses ferides a les mans com si s’hagués volgut defensar d’algú. Aquest últim punt fa pensar a la Clàudia que potser no és el que sembla. Decideix tornar al lloc dels fets per poder inspeccionar millor l’habitació.

Quan entra de nou a l’habitació, es fixa en vàries coses, una fotografia i un bloc de papers de color groc claret, quasi blanc. En la fotografia surt la Mercè amb una noia, potser una amiga.

-       És la Helena. – comenta la mare, està just darrere de la inspectora. – va morir assassinada fa 1 any. El seu cos sense vida va ser trobat en un riu. La Mercè des de llavors estava molt desanimada.

La Claudia decideix anar a fer una visita als amics de la víctima, en aquests moments es troben a l’institut. El director li permet que s’entrevisti amb cada un d’ells en el seu despatx.

Un cop acabades les entrevistes, la Claudia revisa les notes que ha anat anotant de cada un d’ells:

    Laura: Signes d’haver-se barallat, esgarrapada als braços.

    Albert: Segons el seu testimoni la Mercè va amenaçar de suïcidar-se.

    Mireia: Molt afectada, no podia parar de plorar.

    Joan: Estava bastant tranquil.

Encara faltava per entrevistar a un amic, en Daniel, però aquest no havia anat avui a l’institut.

La Claudia, a la tarda decidí anar a fer una visita a en Daniel. En aquells moments va sonar el mòbil, després de fer les corresponents investigacions li informen que el paper que hi havia a l’habitació de la Mercè no és el mateix paper en que es va escriure la nota, el bolígraf trobat tampoc correspon a l’utilitzat en escriure-la.

La Claudia està davant la casa del Daniel, aquest li obra la porta i la convida a entrar.

Dintre la casa tot es molt fosc, les persianes estan baixades. La Claudia comprova que la pistola la té a sobre.

-       Hola Daniel. Soc la inspectora que porta el cas de la Mercè. Només et volia fer unes preguntes.

-       Doncs comenci aviat. Avui tinc pressa.

-       Coneixies l’Helena.

-       Perquè pregunta per ella?

A la Claudia se li cau el bolígraf a terra, s’ajup per recollir-lo, quan alça el cap en Daniel ha desaparegut, ja no el veu, una llum al final del passadís indica una porta oberta, s’acosta. És l’habitació d’en Daniel, al terra una nota mig oberta, de color groc clar, com el paper trobat a ca la Mercè. L’obre i la llegeix.

“Jo vaig ser-hi allí però qui va matar l’Helena van ser en Joan i en Daniel”

Un cop de porta, la llum se’n va, tot es a les fosques. Un tret.

-       Daniel, ja soc a casa.

La llum s’encén, en Daniel està al terra ferit de bala, a la mà duia un pal.